• El Mercat de Flor i Planta denunciem el tracte fiscal desigual que es dóna als majoristes del sector, alguns dels quals es troben en situació urbanística irregular.

• Algunes empreses estem pagant l’IBI de béns urbans, mentre que n’hi ha que només paguen l’IBI de sòl rústic, tot i comptar amb infraestructures i activitats similars a les del Mercat.

• L’Ajuntament de Vilassar de Mar no dóna cap resposta a les demandes del Mercat per l’activitat comercial que es desenvolupa en diverses finques agrícoles al voltant del Camí del Crist.

El Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya volem denunciar la posició desfavorida en què ens trobem respecte altres empreses de Vilassar de Mar que duen a terme activitats de comerç de flor i planta, a qui l’Ajuntament permet l’activitat comercial en finques agrícoles.

El mes de febrer el Mercat va requerir informació sobre aquesta situació irregular als responsables municipals, però l’única resposta fins ara ha estat el silenci administratiu. És per aquesta raó que hem procedit a traslladar els fets a la Direcció General d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, amb qui, per altra banda, ja tenim obert un recurs contenciós-administratiu contra l’Ajuntament per una promoció urbanística en la mateixa àrea d’influència.

Demanem així que l’Ajuntament de Vilassar de Mar faciliti la informació sol·licitada, que se cenyeixi a la normativa urbanística vigent i que ubiqui en sòl urbà i urbanitzable aquelles empreses que duen a terme activitats comercials, per tal que així compleixin amb la fiscalitat que els pertoca. Entenem que permetre un ús industrial i comercial en sòl agrícola, a més de ser una infracció urbanística, atempta contra els valors protegits d’aquests terrenys, i suposa un tracte discriminatori des del punt de vista fiscal, ja que es permet que els que duen a terme aquesta activitat no paguin o paguin molt poc, mentre d’altres paguem importants quantitats en concepte d’IBI urbà.

Qualificació urbanística diferent, IBI desigual

Així doncs, mentre el Mercat de Flor i Planta, ubicat en una parcel·la de sòl urbà, ha d’aplicar l’IBI amb un tipus de gravamen de l’1,09% sobre el seu valor cadastral, altres empreses que estan duent a terme activitats comercials de les mateixes característiques n’apliquen un tipus molt inferior, i a més, sobre uns valors cadastrals per sota als que pertocarien. Aquest fet s’atribueix a què aquestes altres empreses es troben en parcel·les qualificades com a sòl rústic no urbanitzable, de caràcter agrícola, tot i que en alguns casos compten amb edificacions i usos que no es corresponen amb aquesta qualificació.

D’aquesta manera, considerem que l’Ajuntament de Vilassar de Mar fomenta la competència deslleial entre empreses del sector, ja que el tracte fiscal a què són sotmeses no és igualitari. A més, afavoreix així a aquelles que es troben en situació irregular tant pel què fa a la construcció d’infraestructures com al desenvolupament d’activitats comercials no contemplades al Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) aprovat per Departament d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya.