Catalunya es manté lliure de Xylella Fastidiosa, però… estiguem alerta!

El Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya va acollir el passat dimecres 15 de novembre una sessió informativa sobre la Xylella Fastidiosa, el bacteri que ataca greument una gran diversitat de plantes, des dels ametllers i les oliveres, fins a alguns tipus de plantes ornamentals. Un bacteri molt virulent per al qual encara no es coneix cura.

El cap d’Agricultura i Sanitat Vegetal de Barcelona, Jaume Roselló, va explicar les característiques de la Xylella, que colonitza el xilema de la planta hoste i obstrueix el flux de la saba bruta, portant al pansiment o decaïment generalitzat, i en casos greus, a l’assecament de fulles i branques fins a la mort de la planta. “Es pot confondre fàcilment amb una situació d’estrès hídric”, va constatar, “tot i que les necrosis no són simètriques”, i també amb la deficiència de minerals. És per això que, davant de qualsevol sospita, és important fer anàlisis que el descartin. “És un bacteri que té nom i cognoms, i segons la soca que representa (multiplex, fastidiosa, pauca, sandyi), s’ha vist que ataca unes plantes o altres. Però no podem descartar res. Encara estem a l’expectativa”, va afirmar.

Quines plantes afecta?

La Xylella, en les seves variants, pot atacar més de 320 plantes diferents, entre les quals hi ha la planta del cafè, els ametllers, les oliveres i la vinya. Pel que fa a la planta ornamental, en la seva propagació per Europa s’ha detectat en polygales, baladres, lavàndules, ginestes,… i se’n consideren plantes hostes també l’hebe, el pelargonium graveolens i el fragrans, el rosmarinus officinalis, entre d’altres.

Però el fet que “el sector ornamental tingui més agilitat en el comerç que altres sectors agrícoles, el converteix en més vulnerable. Per tant, Cal extremar les mesures de control i prevenció”, remarcà el cap de Sanitat Vegetal.

(El llistat complet de plantes considerades hostes de les diferents soques de Xylella es pot consultar a la web de la Comissió Europea aquí: https://ec.europa.eu/food/sites/food/files/plant/docs/ph_biosec_legis_emergency_db-host-plants_update09.pdf

 

 

Diversos focus a Europa

Roselló va comentar que si bé la seva principal àrea d’afectació ha estat el continent americà, on fa anys que s’hi lluita en contra les soques que afecten la vinya i les plantes de cafè, des del 2013 se n’han produït focus a Itàlia –regió de Puglia- on en la variant pauca ha destruït i afectat moltes plantacions d’oliveres, i posteriorment a l’illa de Còrsega i la Costa Blava, a França, en les quals la soca multiplex del bacteri ha afectat exemplars de polygala myrtifolia, ginesta i lavàndules. Més recentment, al 2016, la Xylella s’ha detectat ja en territori espanyol, concretament a Mallorca, Menorca i Eivissa –Formentera no-, infestant gran part d’aquestes illes en plantes com oliveres, ullastres, polygales, baladre, ametller,

 

cirerer, lavàndules, mimoses blaves i vinya, i el més greu, detectant-s’hi les soques multiplex, en diverses mutacions, fastidiosa i pauca.

I també a Espanya, durant el passat estiu, s’ha propagat ràpidament per finques d’ametllers d’Alacant, a les comarques de Marina Baixa, Marina Alta i El Comptat, en les quals ja hi ha una zona demarcada de prop de 140.000 ha.

Segons estudis de Purcell (1997), la conca mediterrània és una àrea molt susceptible de patir afectacions severes de Xylella. És per tot això que Jaume Roselló insisteix en què “aquí es donen unes condicions molt favorables per al bacteri. Cal estar ben alerta”.

Els vectors i com lluitar contra la Xylella

La Xylella Fastidiosa es transmet de forma natural mitjançant insectes vectors, especialment xucladors que s’alimenten del xilema, com el Philaenus spumarius, tot i que vista la propagació “la mà de l’homo sapiens hi ha tingut molt a veure”, considera Roselló. És contra aquests vectors que es pot actuar d’alguna manera, de manera preventiva, ja que contra el bacteri encara no s’hi ha trobat cap cura.

El control fitosanitari demana doncs extremar les precaucions respecte el comerç de les plantes considerades hostes, i vetllar perquè aquestes comptin sempre amb el seu passaport fitosanitari i provinguin de proveïdors de confiança i oficialment autoritzats.

I és que un cop detectada la Xylella les mesures d’actuació dictades pels protocols europeus són radicals: destrucció de les plantes infectades i les plantes hostes que hi hagi a 100 metres al seu voltant i la creació d’una zona demarcada que inclou l’àrea afectada més un tampó d’entre 5 i 10 Km –segons especificitats-.

La clau: la prevenció

El director dels Serveis Territorials del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a Barcelona, Josep Pena, va voler transmetre calma davant el perill d’aquest bacteri tot assegurant que “malgrat que el context no ens és favorable, Catalunya es manté lliure de la Xylella”, i segons ell, això és gràcies a la “política d’anticipació que s’està desenvolupant des de la Generalitat”.

Des del Departament d’Agricultura hi ha una Comissió Tècnica permanent i un protocol de prevenció, pel qual es fan prospeccions intensives als camps i inspeccions als proveïdors de material vegetal. A més, es fan analítiques periòdiques als laboratoris de Sanitat Vegetal i l’IRTA fa seguiment dels possibles vectors. Tot això es complementa amb accions de comunicació i divulgació per tal que tota la comunitat estigui degudament informada.

 

Tota la informació actualitzada sobre la Xylella Fastidiosa, la seva afectació a Europa i el Protocol de Prevenció a Catalunya els pots trobar a:

http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_sanitat_vegetal_nou/dar_plagues_males_herbes/dar_plagues/bacteris/xylella-fastidiosa/

Share on Facebook7Tweet about this on TwitterShare on Google+0Email this to someoneShare on LinkedIn0Pin on Pinterest0